Adaptació i emocions / Tristesa
Adaptació i emocions
Tristesa
«No sempre necessitem que l’Alegria prengui el control. De vegades, la Tristesa també té alguna cosa a dir».
En paraules senzilles
Oblidem-nos de Mr. Wonderful d'una vegada. Vivim en una societat que sembla exigir-nos estar sempre bé, ser positius i trobar-li el costat bo a tot el que ens passa. Com si sentir tristesa fos alguna cosa que haguéssim d'evitar o solucionar el més aviat possible.
Però hi ha dies en què ens sentim tristos, desanimats o amb menys ganes de fer coses. De vegades sabem perfectament per què i altres no trobem un motiu clar que expliqui com ens sentim. I és normal.
No només és normal, sinó que també és necessari. La tristesa compleix una funció: ens ajuda a reconèixer que alguna cosa ens importa, que hem perdut alguna cosa significativa, que les nostres expectatives no s’han complert o que alguna cosa en la nostra vida necessita atenció. De vegades, també ens convida a baixar el ritme, recollir-nos i donar-nos espai per processar el que estem vivint.
Perquè la tristesa no és un error que hauríem de corregir ni una emoció de la qual hem de desfer-nos com abans. Pot resultar desagradable, sí, però això no la converteix en negativa.
I de vegades, estem tristos. Sense que hagi passat res especialment greu, sense una explicació concreta i sense saber molt bé què necessitem. Perquè el nostre estat d'ànim també està influït per factors biològics, hormonals i fisiològics que no sempre som capaços d'identificar. I no, no sempre cal trobar una explicació per a tot el que sentim.
Quan preocupar-se
Estar trist no vol dir estar deprimit. La tristesa és una emoció natural i necessària, i no hauríem de convertir-la en un problema simplement perquè resulti desagradable.
Però, què passa quan aquesta tristesa comença a ocupar massa espai a la nostra vida?
Hi ha alguns senyals als quals convé parar atenció. Per exemple, quan el desànim es manté durant bona part del dia i durant setmanes, quan deixem de gaudir d'activitats que abans ens agradaven o quan sentim que fins i tot les tasques més senzilles requereixen un esforç enorme.
També quan apareixen canvis importants en el somni o l'apetit, dificultats per concentrar-nos, sentiments persistents de culpa o inutilitat, o una sensació de desesperança respecte al futur.
No es tracta només de quant de temps temem tristos, sinó de la intensitat del malestar, la seva persistència i fins a quin punt interferim en la nostra vida quotidiana. I tampoc cal presentar tots aquests senyals per tal que mereixi la pena parar atenció al que ens està passant.
I una cosa important: no necessitem esperar a estar deprimits per demanar ajuda. La tristesa no ha de convertir-se en un trastorn perquè el nostre malestar mereixi ser escoltat i atès.
Com et podem ajudar
A ADIR volem oferir-te un espai on puguis parlar de com et sents sense haver de justificar la teva tristesa, minimitzar-la o sentir l'obligació d'estar bé.
El nostre objectiu no és que deixis d'estar trist, sinó ajudar-te a entendre què està passant i què pot estar influït en el teu estat d'ànim. Treballarem amb tu per identificar aquells pensaments, comportaments o circumstàncies que poden estar mantenint o intensificant el teu malestar, i desenvolupar estratègies que et permetin gestionar-lo d'una forma més saludable.
També volem ajudar-te a recuperar la motivació, reconnecta amb allò que és important per a tu i trobar un equilibri en el que hi hagi espai per a totes les teves emocions, sense que cap d'elles acabi condicionant la teva vida.
Perquè no es tracta d'estar sempre bé, sinó d'aprendre a estar bé fins i tot quan no tot va bé.
Sempre, i això és important, respectant el teu ritme i les teves circumstàncies i ajudant-te a fer el mateix.
Psicologia infantil i adolescent
Un espai per entendre què li passa. Un suport per acompanyar-lo en família.
Psicologia per a adults
Comprendre el teu moment. Trobar una manera pròpia d’avançar.
Preguntes freqüents
Estar trist vol dir tenir depressió?
No són termes equivalents. La valoració té en compte l’evolució, el conjunt de dificultats i la repercussió quotidiana. Una emoció o un exemple aïllat no permeten establir un diagnòstic.
Puc consultar encara que continuï treballant o estudiant?
Sí. Mantenir algunes responsabilitats no explica per si sol quant et costa sostenir-les. Pots parlar de l’esforç, del malestar i dels suports que necessites.
I si consulto pel meu fill o filla?
Pots explicar els canvis que observeu a casa o a l’escola i com els viu el menor. La seva edat, la seva experiència i el seu entorn ajuden a situar la consulta.
Articles del blog
Podem començar pel que et preocupa.
No cal saber quin servei triar. Explica’ns la teva situació i t’orientem sobre com començar.
Més informació gratuïta