Adaptació i emocions / Vergonya
Adaptació i emocions
Vergonya
«La vergonya habita als ulls».
En paraules senzilles
Poques emocions ens fan sentir tan incòmodes com la vergonya. Aquella sensació de voler desaparèixer quan cometem un error davant dels altres, quan sentim que hem fet el ridícul o quan mostrem una part de nosaltres que preferiríem mantenir amagada.
I és que la vergonya té molt a veure amb com creiem que ens veuen els altres. Apareix quan sentim que estem sent jutjats, que no complim determinades expectatives o que alguna cosa de nosaltres pot provocar rebuig. De vegades aquesta mirada és real i de vegades som nosaltres mateixos qui anticipem el que els altres podrien pensar.
Tots hem sentit vergonya alguna vegada. Encara que no necessàriament per les mateixes coses ni amb la mateixa intensitat. I és normal.
Perquè, per incòmoda que resulti, la vergonya també té una funció. Som éssers socials i ens importa com ens perceben els altres. Aquesta emoció ens pot ajudar a reconèixer normes socials, a revisar el nostre comportament i a cuidar les nostres relacions.
Però hi ha una cosa important: sentir vergonya no significa necessàriament que haguem fet alguna cosa dolenta, ni que existeixi alguna cosa dolenta en nosaltres. De vegades, simplement estem donant massa pes a una mirada aliena que, fins i tot, pot que només existeixi en la nostra imaginació.
La qüestió no és aconseguir que mai més ens faci vergonya res, sinó aprendre a reconèixer quan ens està aportant informació útil i quan està limitant la nostra llibertat per mostrar-nos i actuar com realment volem.
Quan preocupar-se
Sentir vergonya en determinades situacions no significa que tinguem un problema psicològic. Però quan la por al judici dels altres comença a condicionar les nostres decisions, les nostres relacions o la imatge que tenim de nosaltres mateixos, és bo que l’atenció.
Alguns senyals d'alarma poden ser evitar situacions socials per por a fer el ridícul, tenir dificultats per expressar les nostres opinions o necessitats, sentir-nos constantment observats o jutjats, o donar massa voltes al que hem dit o fet, fins i tot molt després que hagi passat.
A més, quan ens costa acceptar compliments, ens perdonem constantment, amagam aspectes de nosaltres mateixos per por al rebuig o renunciem a oportunitats perquè sentim que no estarem a l’altura.
I aquí hi ha una cosa important: la vergonya pot acabar condicionant la nostra identitat, no només el nostre comportament. Quan deixem de pensar "he fet alguna cosa ridícul" i vam començar a creure "sóc ridícul", vam córrer el risc de construir una imatge de nosaltres mateixos basada en la inseguretat i l'autocrítica.
A més, evitar allò que ens fa vergonya pot donar-nos alleujament immediat, però també reforçar la por al judici aliè i consolidar patrons de conducta difícils de modificar. En alguns casos, aquestes dificultats es poden relacionar amb problemes d’autoestima, ansietat social o un aïllament progressiu.
La clau no està en quantes vegades sentim vergonya, sinó en quant limita la nostra capacitat per relacionar-nos, expressar-nos i viure d'acord amb el que realment volem.
I una cosa important: no cal esperar que la vergonya ens impedeixi relacionar-nos amb els altres per demanar ajuda.
Com et podem ajudar
A ADIR sabem que parlar d'allò que ens fa vergonya no sempre és fàcil. De fet, pot ser que algunes de les coses que més ens costa compartir siguin precisament aquelles que més necessitem poder expressar. Per això, donem una importància especial a construir un vincle terapèutic basat en la confiança, el respecte i l’absència de judicis. Un espai segur on puguis sentir-te còmode, sense pressions, sense haver de justificar-te i, sobretot, sense sentir-te obligat a comptar res pel que encara no estiguis preparat.
A partir d'aquí, treballarem amb tu per comprendre d'on ve aquesta vergonya, quines situacions la desencadenen i com influeixen les teves experiències, creences i expectatives en la imatge que tens de tu mateix. També identificarem aquells pensaments i comportaments que poden estar alimentant la por al judici aliè o portant-te a evitar situacions que t'agradaria afrontar.
T'ajudarem a qüestionar una autocrítica excessiva, desenvolupar una relació més amable i realista amb tu mateix, guanyar seguretat per expressar les teves opinions i necessitats i afrontar progressivament aquelles situacions en les quals la vergonya t'està limitant.
Perquè l'objectiu no és que deixi d'importar-te el que pensin els altres, sinó que la seva opinió no pesi més que la teva a l'hora de decidir qui ets i com vols viure.
Sempre, i això és important, respectant el teu ritme i les teves circumstàncies i ajudant-te a fer el mateix.
Psicologia infantil i adolescent
Un espai per entendre què li passa. Un suport per acompanyar-lo en família.
Psicologia per a adults
Comprendre el teu moment. Trobar una manera pròpia d’avançar.
Preguntes freqüents
Ser tímid vol dir tenir un problema?
Una manera de ser o una emoció no defineixen per si soles un trastorn. Importa com ho vius, quines necessitats tens i si la vergonya limita activitats o relacions que t’importen.
Ho he d’explicar tot en el primer contacte?
Pots començar per allò que et costa i els dubtes que tens sobre la consulta. Per demanar informació no cal descriure situacions íntimes al formulari.
I si altres persones m’estan tractant malament?
Aquest context també importa. La consulta pot recollir què està passant i quins suports o canvis necessites; el malestar no es redueix automàticament a una manca de confiança personal.
Altres temes relacionats
Per ampliar com et valores, pots llegir Autoestima. Per explorar els retrets, la responsabilitat i la reparació, consulta Culpa i culpabilitat.
Articles del blog
Podem començar pel que et preocupa.
No cal saber quin servei triar. Explica’ns la teva situació i t’orientem sobre com començar.
Més informació gratuïta