Què són els trastorns de la personalitat?
La personalitat és la manera en la qual cadascú de nosaltres percebem, pensem i ens relacionem amb l’altre i amb nosaltres mateixos. Aquesta és particular, diferent en cada persona, el que implica que tots tinguem un patró propi de comportament, emocions i pensaments, que haurien de ser funcionals i coherents amb les expectatives de la cultura en la que vivim.
Tanmateix, quan, de manera estable i persistent, la nostra forma de percebre, pensar i relacionar-nos, és inflexible i no s’adapta a l’entorn en el qual vivim, pot generar un deteriorament funcional o un malestar significatiu en el nostre dia a dia, interferint en la nostra capacitat per les relacions personals, el treball, o altres contextos. Si això succeeix, és possible que ens trobem davant d’un trastorn de personalitat.
Hi ha diferents tipus i de variada gravetat, essent els més coneguts els que comentem breument a continuació:
- Trastorn límit de la personalitat (TLP): La característica definitòria és un comportament inestable resprecte a les relacions amb els altres (que solen ser turbulentes), i l’afecte cap a la resta i cap a un mateix. També hi ha impulsivitat en la manera d’actuar, i sentiments de buit o por intensa a l’abandonament.
- Trastorn de la personalitat dependent: El pateixen persones que depenen massa dels altres per satisfer les seves necessitats emocionals i físiques. Això comporta, sovint, poca iniciativa, dificultats per prendre decisions o expressar desacords, i por a la separació.
- Trastorn de la personalitat obsessiu-compulsiva (TOC): Consisteix en un patró comú de preocupació excessiva per l’ordre, el perfeccionisme i el control, de manera que el comportament deixa de ser eficient perquè es presta massa atenció a detalls o normes.
- Trastorn de la personalitat antisocial: El que s’observa fonamentalment és una conducta de menyspreu i violació dels drets dels demés, i una carència de sentiment de culpa per això. Addicionalment, poden presentar-se conductes extremadament impulsives i/o violència.
Què fem a ADIR?
Sentir-se identificat amb alguns dels trastorns descrits no implica tenir-lo, i és que són patologies complexes que poden tenir símptomes semblants als d’altres entitats clíniques. El recomanable en aquests casos és acudir a un especialista perquè realitzi el diagnòstic i pugui explicar-li què és exactament el que li està passant, i què passos hauria de seguir.
A ADIR podem realitzar aquesta avaluació i, per això, el primer que farem serà conèixer en profunditat el seu cas, mitjançant una entrevista clínica i diversos qüestionaris. Cal tenir en compte que, si bé el diagnòstic té la seva importància, el més important per nosaltres no és “l’etiqueta”, sinó detectar totes les dificultats existents per poder dissenyar una intervenció específica, que estarà sempre basada en tècniques amb eficàcia provada.