Fa dies que s’estan vivint moments de molta angoixa i tensió social als carrers, especialment als de Catalunya. Més enllà dels diferents posicionaments personals a favor o en contra d’un referèndum, més enllà d’independentisme o unionisme, més enllà dels polítics i de la diversitat d’argumentaris, més enllà de tot això persisteix, des del passat diumenge dia 1 d’octubre, un debat general respecte als episodis violents que es van viure durant la jornada.
En molts d’aquests debats que fem a peu de carrer, sense saber-ho, al fer la pregunta de “Com és possible que una persona sigui capaç de…?” estem debatent sobre un concepte clàssic en l’estudi de la Psicologia social: El comportament col·lectiu, la conducta de masses.
Han estat molts els autors que han intentat donar resposta a preguntes similars, com Scipio Sighele (al 1891) o Gustave Le Bon (al 1895), autors que van inspirar l’obra de Mauro Fomaro (1996), on es recullen les sis lleis de les masses:
- Llei de la unitat o uniformitat: La massa actua a l’uníson, amb una direcció comuna de comportament, que pot ser expressiu de les emocions o una reacció envers aquestes. Això implica l’existència d’un “individu col·lectiu” o una “ànima de la multitud”.
- Llei de la no-deduïbilitat del caràcter de la multitud a partir del caràcter dels seus membres: El resultat de la unió de persones en multitud no és l’addició de les seves característiques, sinó un producte nou, impredictible.
- Llei del nombre: La intensitat d’una emoció creix en proporció directa al nombre de persones que formen la massa.
- Llei de la predisposició al crim: Malgrat existeix la possibilitat que la massa actuï de cara a fer el bé i no el mal, és comú que certs esdeveniments externs puguin fer aflorar a la superfície les manifestacions més primitives del caràcter: crueltat i salvatgisme.
- Llei de la composició de la multitud: El comportament violent de la massa dependrà, fonamentalment, de del tipus de persones que la formen, i serà violenta si hi ha persones que tenen predisposició passional al crim.
- Llei del guia o instigador: En tota massa sempre hi ha un conductor.
Malgrat els autors van intentar definir aquestes lleis amb l’objectiu d’establir el grau de responsabilitat de les persones que, com a membres d’una massa, havien estat implicades en esdeveniments violents (especialment per a les possibles conseqüències jurídiques), a dia d’avui, en el si de la psicologia social es continua debatent respecte aquesta qüestió.
Els defensors de les explicacions grupals al comportament de les masses entenen que existeix una identitat col·lectiva que afavoreix que els individus realitzin conductes per imitació de manera quasi automàtica. Aquesta imitació fa referència a un procediment psicològic pel qual les idees es repeteixen i propaguen en la societat, de manera que els grups desenvolupen actituds i sentiments comuns que, al manifestar-se públicament, contribueixen a la reafirmació de cada membre al comprovar que són compartits, potenciant-los.
Per contra, els defensors de les explicacions individualistes consideren que els grups no tenen identitat, que no hi ha una consciència col·lectiva fora i per sobre de les consciències individuals i que, per tant, a la massa no existeix res que no hagi existit prèviament a l’individu.
Moviments i mobilitat, col·lectivitats, masses, fenòmens grupals, identitat, canvi social… Segur que en trobem milers d’exemples, i segur que encara queda molt per debatre.
Des d’ADIR Psicologia i Neuropsicologia defensem i promovem els debats, però condemnem explícitament qualsevol tipus de violència.
Últims comentaris