L’avaluació neuropsicològica és un procés que permet determinar l’estat cognitiu, conductual i emocional d’una persona, així com identificar els punts forts i les dificultats de cadascú, mitjançant diverses tècniques neuropsicològiques aplicades per una persona experta en aquest àmbit.

L’avaluació pot incloure tant l’exploració de les funcions cognitives, com el grau d’autonomia de la persona a la vida quotidiana i la valoració de l’estat afectiu, conductual i de personalitat.

Són moltes les situacions en les quals l’avaluació neuropsicològica és de gran utilitat, tanmateix, els casos més habituals en què es realitza, són:

• Aquells en els que es detecten queixes de possibles dèficits cognitius, tant en la infància com en la vida adulta, de manera que serveixi com a punt de partida per a dissenyar un programa específic d’intervenció adaptat a les necessitats de cada cas.

• En infants, quan hi ha la sospita de l’existència d’algun trastorn de l’aprenentatge (dificultats en lectoescriptura o competència matemàtica) o del neurodesenvolupament (com per exemple el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat), amb l’objectiu de detectar quina és exactament la dificultat i poder dissenyar un Pla d’Acció Específic (PAE) per eliminar-la o reduir-la el màxim possible.

• Després de patir una lesió o dany cerebral (per traumatisme o ictus, entre d’altres), per tal d’identificar els processos cognitius afectats, així com els preservats, amb l’objectiu de plantejar una intervenció que permeti rehabilitar els primers, i potenciar els segons.

• En els casos que es pateixi algun trastorn o malaltia psiquiàtrica, per detectar possibles alteracions en funcions o subprocessos cognitius, amb l’objectiu de minimitzar el seu impacte en la vida diària i millorar la qualitat de vida.

• Quan existeix la sospita d’Altes Capacitats Intel·lectuals, per confirmar-les o descartar-les, així com oferir una sèrie de pautes que orientin el procés de desenvolupament del nen, tant a nivell escolar com familiar.

• Per a conèixer l’estat cognitiu de base de qualsevol persona, sobretot abans i després d’una cirurgia, un tractament oncològic o una teràpia farmacològica. D’aquesta manera, les avaluacions (pre i post tractament) ens permetran enregistrar l’evolució cognitiva del pacient.

L’objectiu serà sempre dissenyar posteriorment un Pla d’Acció Específic (PAE) que ens permeti recuperar el nivell basal de la persona, o restablir-ho al màxim de les seves possibilitats.

• En la línia anterior, també és útil per a conèixer el grau de manteniment, pèrdua o recuperació de les funcions cognitives, després d’un determinada intervenció, en qualsevol tipus de malaltia.

• Per últim, l’avaluació neuropsicològica permet establir perfils neuropsicològics en diagnòstics neurològics i/o genètics, per tal de complementar al diagnòstic diferencial de diverses malalties.

Les funcions cognitives són processos mentals que ens permeten dur a terme qualsevol activitat, i poder funcionar de manera òptima en el món que ens envolta.

Les funcions cognitives són complexes, però les podem resumir de la següent manera:

• Atenció:  S’entén com l’activació de l’organisme. L’atenció ens permet seleccionar la informació important i mantenir-nos atents durant un temps a allò que ens interessa, sense que influeixin els distractors de l’entorn.

• Funcions executives: Són aquelles que ens permeten plantejar objectius, planificar els passos, i avaluar el temps necessari per a realitzar una tasca, així com poder plantejar i adaptar alternatives (ser flexibles cognitivament),

• Memòria i aprenentatge: Tant la memòria com l’aprenentatge són processos actius i imprescindibles. Una bona avaluació neuropsicològica tindrà en compte tant els diferents tipus de memòria que hi ha, com la manera en què aprenem cada persona.

• Velocitat de processament de la informació: És la capacitat que tenim per processar la informació de manera automàtica i ràpidament.
• Funcions constructives: Són aquelles que conformen la capacitat per realitzar els moviments necessaris requerits per a,  per exemple, formar un dibuix o figura.

• Funcions perceptives: Són aquelles que ens doten de l’habilitat per a reconèixer i discriminar diferents estímuls (ja siguin auditius, visuals o tàctils).

• Funcions visuoespacials: Són les funcions que ens permeten representar, orientar i manipular objectes mentalment.

• Llenguatge: Consisteix en la capacitat per a expressar i comprendre pensaments i sentiments per mitjà de la paraula (tan verbalitzada com escrita).

• Pràxies i control motor voluntari: És ’habilitat per a posar en marxa accions motrius de manera voluntària. En aquest sentit, parlem tant de la motricitat fina com la gruixuda.

• Cognició social: Fa referència als processos cognitius i emocionals mitjançant els quals interpretem, analitzem i portem a terme la informació sobre el món social (com, per exemple, el comportament de les altres persones).

La  Rehabilitació Cognitiva és un procés actiu que consisteix en la creació d’estratègies, per tractar de restaurar o compensar els dèficits cognitius detectats en l’avaluació neuropsicològica.

L’objectiu és ajudar a la persona a aconseguir la màxima autonomia i independència possible, i una qualitat de vida satisfactòria.

La Rehabilitació Cognitiva no és un procés immediat i requereix que la persona treballi de manera conjunta amb el neuropsicòleg i la família, per poder aconseguir el millor funcionament cognitiu possible.

A més, es tracta d’un procés individualitzat, que ens permet adaptar-nos de la millor manera possible a les característiques individuals de cada persona.

No obstant, en algunes ocasions serà de gran utilitat complementar la rehabilitació individual amb grups de rehabilitació de característiques similars, per potenciar la relació i afavorir la integració social.

La Rehabilitació cognitiva és necessària sempre que  s’objectivin dèficits cognitius en l’avaluació cognitiva, i/o també pel propi pacient, quan aquests interfereixen en les activitats de la seva vida quotidiana i, sobretot, en la seva autonomia.