El context d’aquesta reflexió
Aquest article va néixer l’octubre de 2017, arran dels moments d’angoixa i tensió social viscuts a Catalunya i dels debats sobre els episodis violents de la jornada de l’1 d’octubre. Més enllà dels posicionaments personals, plantejava una pregunta de psicologia social: com influeix el grup en el comportament de les persones?
Una qüestió clàssica de la psicologia social
El comportament col·lectiu i la conducta de masses han ocupat molts autors. El text original evocava Scipio Sighele i Gustave Le Bon, i recollia una formulació històrica de les anomenades «lleis de les masses». Són propostes de la història de la disciplina, no regles universals per explicar qualsevol grup.
Entre aquestes propostes hi havia la tendència a actuar amb una direcció compartida, la idea que el grup produeix alguna cosa diferent de la simple suma dels membres, la relació entre nombre i intensitat emocional, el paper de certs esdeveniments externs, la composició de la multitud i la influència de qui la guia.
Entre la identitat col·lectiva i la persona
Les explicacions grupals posen el focus en la identitat col·lectiva, la imitació i la manera com es comparteixen i reforcen idees i sentiments. Quan comprovem que altres persones comparteixen les nostres actituds, aquestes es poden veure reafirmades.
Les explicacions individualistes subratllen que la consciència i la responsabilitat corresponen a les persones i qüestionen l’existència d’una ment col·lectiva per sobre seu. El debat convida a pensar com es relacionen les experiències personals, els vincles i el context social.
Debatre sense violència
Moviments, col·lectivitats, identitat i canvi social ofereixen molts exemples per continuar reflexionant. Des d’ADIR Psicologia i Neuropsicologia defensem i promovem els debats i condemnem explícitament qualsevol tipus de violència.