Cognició i aprenentatge / Tics
Cognició i aprenentatge
Tics
Comprendre què passa i com afecta, sense culpes ni exigències de control.
Més informació gratuïtaEls moviments o sons no ho expliquen tot.
Els tics són moviments o sons repetits que poden variar d’intensitat i freqüència. No s’han d’interpretar com a desobediència o manca de voluntat. A més d’observar-los, importa saber com els viu la persona: si hi ha dolor, esforç, interrupcions o preocupació per la reacció dels altres. El que més crida l’atenció de l’entorn no sempre coincideix amb el que més molesta a qui té tics.
Valorar-ne l’impacte per decidir els suports.
Una valoració recull quan van començar, com han canviat i quina repercussió tenen en la vida diària. No tots els moviments repetits són tics ni tots els tics requereixen la mateixa atenció. L’edat, l’evolució i altres dificultats ajuden a orientar la consulta; un vídeo o una impressió aïllada no són suficients per establir un diagnòstic.
Descriure què passa sense jutjar
Ajuda concretar quins moviments o sons apareixen, des de quan i en quines situacions. Els tics poden fluctuar; una temporada de més intensitat no permet predir per si sola tota l’evolució. Si els símptomes són nous o han canviat, convé comentar-ho amb un professional sanitari.
Escoltar què necessita la persona
Pot preocupar el dolor, que s’interrompi una activitat o sentir-se observat. També convé explorar l’atenció, les obsessions o el malestar emocional quan siguin motiu de consulta. No s’ha d’assumir que totes aquestes dificultats hi siguin presents ni que desapareguin en reduir-se els tics.
Acordar una resposta segons la repercussió
La informació i el seguiment poden ser suficients quan no hi ha interferència rellevant. Si hi ha dolor o limitacions, es valoren suports i atenció especialitzada. Existeixen intervencions conductuals específiques per als tics; requereixen formació i no equivalen a demanar que la persona es controli. Consulta amb el centre quina atenció i coordinació pot oferir en el teu cas.
Distingir altres motius de consulta.
Els tics poden coexistir amb altres dificultats, però cadascuna necessita preguntes i objectius propis. La coordinació professional permet valorar el conjunt sense reduir la persona a un símptoma.
TDAH
Quan l’atenció o la impulsivitat també són motiu de consulta.
Obsessions
Comprendre pensaments repetits i conductes que generen malestar.
Abans de fer el primer pas.
No. Existeixen diferents tipus de trastorns de tics. La valoració de la síndrome de Tourette té en compte tics motors i vocals, l’edat d’inici i la durada del curs. Dir paraulotes no és un requisit: no convé fer servir aquest estereotip per identificar-la.
No convé convertir els tics en una renyada o una prova d’esforç. Escolta què necessita la persona i acorda amb els professionals com respondre a casa, a classe o a la feina. Comprendre els tics no significa ignorar el dolor o les dificultats de participació.
No. L’evolució és variable i els objectius s’han d’ajustar a cada situació. La millora dels tics no resumeix tot el benestar de la persona. Abans d’iniciar una atenció específica, consulta l’experiència professional, els objectius i com es revisarà el progrés.