Preguntes que mereixen una mirada individual
El TDA/H ha generat moltes preguntes i opinions. Per a les famílies, entre tanta informació, el més útil és comprendre quines dificultats troba l’infant, com afecten la seva vida i quins suports poden ajudar-lo.
La inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat poden presentar-se de maneres diferents. Estar distret o ser molt actiu en un moment concret no basta per establir un diagnòstic. L’edat, el context, l’evolució i la repercussió de les dificultats són rellevants.
El diagnòstic requereix una valoració completa
La valoració clínica recull la història del desenvolupament i la informació sobre el que passa en diferents entorns. Els qüestionaris i l’observació poden aportar informació, però el diagnòstic no s’ha de basar únicament en aquests elements. Correspon a professionals amb la formació i experiència adequades.
A ADIR, conèixer el perfil cognitiu, conductual i emocional permet explorar tant les dificultats com els punts forts. La pregunta no acaba en una etiqueta: també importa de quina manera podem facilitar el dia a dia i l’adaptació a l’entorn.
Un suport adaptat
La resposta pot combinar suports a casa i a l’escola amb atenció professional segons les necessitats. Si es planteja medicació, la indicació i el seguiment corresponen al professional mèdic competent.
La coordinació amb la família i els professionals implicats ajuda a fer que els objectius tinguin sentit per a l’infant. Tingui o no un diagnòstic de TDA/H, el motiu de consulta mereix una escolta i una valoració individualitzades.