Has fet un test d'ansietat en línia i t'ha sortit un 12, una franja taronja o la paraula «moderada». Vols saber si això significa que tens un trastorn, si t'hauries de preocupar o si el test exagera. La resposta depèn d'una cosa que moltes pantalles no expliquen: què s'ha mesurat i què significa que una prova surti positiva.
Un resultat pot assenyalar símptomes que val la pena explorar sense confirmar un diagnòstic. Per entendre la diferència, llegirem una escala concreta, el GAD-7, i resoldrem un exemple de com un test pot encertar força i tot i així donar falsos positius.
Què significa un 12 en el GAD-7
El GAD-7 pregunta per la freqüència de set símptomes durant les últimes dues setmanes. Cada resposta suma entre 0 i 3; el total va de 0 a 21. Les bandes habituals descriuen la intensitat dels símptomes recollits: 0–4, mínima; 5–9, lleu; 10–14, moderada; 15–21, greu. Són categories de l'escala. [1]
Així, un 12 cau en la banda moderada. No significa «12 d'ansietat», ni un 57 % de probabilitat de tenir un trastorn, ni que el teu problema sigui un 20 % més gran que el d'algú amb 10. Dividir 12 entre el màxim de 21 no converteix la puntuació en una probabilitat.
Hi ha tres preguntes diferents darrere d'aquest resultat:
- Puntuació: quant sumen les meves respostes segons les regles d'aquest qüestionari?
- Cribratge: he arribat a un llindar que aconsella explorar un possible problema?
- Diagnòstic: la valoració clínica reuneix prou informació per explicar què passa i si es compleixen criteris d'un trastorn?
El pas d'una pregunta a la següent exigeix informació addicional. Per situar el teu cas, el servei d’avaluació emocional per a adults d'ADIR té en compte el motiu de consulta i la història personal juntament amb les eines adequades a cada situació.
Fins a quin punt encerta un test d'ansietat validat?
Una revisió Cochrane publicada el 2025 va reunir 48 estudis sobre GAD-7 i GAD-2. Per detectar ansietat generalitzada, el GAD-7, amb llindar 10 o el disponible més proper, va tenir una sensibilitat mitjana del 64 % i una especificitat del 91 %. Els resultats van variar molt entre estudis; no són una precisió universal ni una estimació per a les persones que arriben a aquest web. [2]
La sensibilitat expressa quina proporció de les persones que tenen la condició detecta la prova. L'especificitat expressa quina proporció de les que no la tenen classifica com a negatives. Cap d'aquestes dues xifres no respon directament a «si m'ha sortit positiu, quina probabilitat tinc de tenir-la?».
Un exemple amb números, pas a pas
Per veure aquesta diferència, imaginem un test amb una sensibilitat del 70 % i una especificitat del 90 %. Són xifres hipotètiques triades per al càlcul; no són les estimacions del GAD-7. El responen 1.000 persones i, per una avaluació independent, sabem que 100 tenen la condició que es busca.
- Entre aquestes 100 persones, el test en detecta 70 i en deixa 30 amb resultat negatiu.
- Entre les altres 900, en classifica correctament 810 com a negatives, però en marca 90 com a positives.
- En total hi ha 160 positius: 70 de veritables i 90 de falsos. La proporció de veritables entre els positius és 70 ÷ 160, aproximadament un 44 %.
Ara imagina un altre grup de 1.000 persones en què 300 tenen aquesta condició. Mantenint les mateixes taxes, hi hauria 210 positius veritables i 70 de falsos: 210 ÷ 280, un 75 %. El mateix test pot produir proporcions molt diferents de positius confirmats segons a qui s'apliqui.
Això no permet calcular la teva probabilitat individual: desconeixem quin seria el grup comparable a la teva situació. Sí que explica per què una pantalla que anuncia «90 % de precisió» no t'està dient, per això, «tens un 90 % de probabilitat». I un fals positiu per a un trastorn concret tampoc no significa que la persona no tingui malestar o alguna altra dificultat que necessiti atenció.
Abans d'utilitzar aquestes xifres, identifica quin test has fet
Busca el nom complet, la versió, l'idioma i les instruccions. Si el web només diu «test d'ansietat» i no identifica l'escala, no hi pots traslladar les bandes ni els resultats de recerca del GAD-7. Un 12 en una altra prova pot significar una cosa completament diferent.
L'idioma també forma part de l'instrument: l'adaptació espanyola del GAD-7 es va estudiar mitjançant traduccions, revisió d'equivalència i proves amb participants. No va ser simplement canviar paraules d'una pantalla. Que existeixi aquesta adaptació no valida automàticament qualsevol versió que un web publiqui en castellà o català. [3]
Una comprovació útil és preguntar: «La referència que apareix en aquest web va estudiar aquesta escala i aquesta versió, o s'hi esmenta un estudi sobre ansietat en general?». El prestigi d'una revista no serveix per avalar un qüestionari diferent.
Què fer si el resultat és alt, baix o no encaixa amb tu
Si és alt: conserva les respostes, a més del total si és possible. Dues persones poden sumar 12 amb combinacions diferents. Per preparar una consulta, assenyala quines respostes reconeixes millor, en quines vas dubtar i quina pregunta vols aclarir. El resultat obre una investigació; no decideix per si sol un tractament.
Si és baix i continues malament: descriu amb precisió la discrepància. Per exemple: «Durant aquestes dues setmanes gairebé no he sentit nervis, però he evitat les dues situacions que em preocupen». És un exemple fictici per mostrar informació que convé explorar, no una explicació automàtica d'un resultat baix. Una puntuació per sota del llindar no descarta per si sola un problema d'ansietat. [2]
Si obtens números diferents en repetir-lo: anota què ha canviat en les instruccions, el període o les respostes. Si tots dos GAD-7 es refereixen a les últimes dues setmanes i només ha passat un dia, gairebé tot el període avaluat és el mateix. Comparar-los com si fossin dues setmanes independents portaria a una conclusió equivocada. Tampoc no serveix comparar directament escales diferents.
Una fitxa perquè el resultat sigui útil a la consulta
Pots preparar aquestes notes sense fer més tests ni intentar posar-te una etiqueta:
- Instrument i condicions: «GAD-7, versió en castellà, data i puntuació; vaig respondre pensant en les últimes dues setmanes». Si no coneixes l'escala, escriu això.
- Un episodi concret: què va passar, què vas pensar o notar, què vas fer després i què vas deixar de fer. Evita substituir-ho tot per «estic fatal».
- La seqüència temporal: quan va començar, si havia passat abans i quins canvis hi van coincidir. Coincidir en el temps no demostra una causa.
- La repercussió: una tasca, relació o activitat que s'hagi vist afectada, i com. «He cancel·lat tres plans» aporta una cosa diferent de «m'ha sortit 12».
- El dubte que vols resoldre: «Quina part del que em passa recull aquest test, què falta explorar i quin pas següent tindria sentit?».
Aquesta fitxa és una proposta de preparació, no una altra prova ni un protocol d'ADIR. No té puntuació ni un nombre de respostes que determini si necessites ajuda. Si els símptomes físics són nous o preocupants, requereixen valoració sanitària; un autotest no n'estableix la causa. Davant d'un perill immediat per a la teva salut o seguretat, busca atenció urgent.
Què t'hauria d'aclarir una avaluació
En comentar el resultat pots demanar que t'expliquin quina interpretació està justificada, quines altres explicacions s'han considerat i què encara no se sap. Un retorn útil connecta les teves respostes amb la teva història i el funcionament quotidià, en lloc de tornar-te una etiqueta sense context.
Si vols entendre com encaixa aquest resultat amb el que estàs vivint, consulta la pàgina sobre avaluació emocional per a adults. Allà pots conèixer com planteja ADIR aquest servei i sol·licitar informació sobre el teu motiu de consulta.
Coneix l'avaluació emocional per a adults
Contingut divulgatiu per a adults. Els càlculs i les situacions hipotètiques il·lustren conceptes; no estimen un diagnòstic individual.
Referències
- Spitzer RL, Kroenke K, Williams JBW, Löwe B. A brief measure for assessing generalized anxiety disorder: the GAD-7. Archives of Internal Medicine. 2006;166(10):1092–1097.
- Aktürk Z, Hapfelmeier A, Fomenko A, et al. Generalized Anxiety Disorder 7-item (GAD-7) and 2-item (GAD-2) scales for detecting anxiety disorders in adults. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2025;3:CD015455.
- García-Campayo J, Zamorano E, Ruiz MA, et al. Cultural adaptation into Spanish of the generalized anxiety disorder-7 (GAD-7) scale as a screening tool. Health and Quality of Life Outcomes. 2010;8:8.