Quan les matemàtiques costen
Les matemàtiques requereixen un esforç cognitiu important i a molts infants els resulten difícils. Convé distingir les dificultats que poden aparèixer durant l’aprenentatge de les que requereixen una valoració específica.
La discalcúlia és el terme amb què habitualment es coneix la dificultat específica de l’aprenentatge matemàtic. Pot afectar el sentit numèric, el maneig de dades numèriques o el càlcul i coexistir amb dificultats d’aprenentatge o d’atenció.
Què podem observar
Algunes situacions que mereixen atenció són comptar amb els dits més enllà del que és esperable per l’edat i l’aprenentatge, tenir dificultats importants per comptar enrere o fer estimacions, manipular xifres grans i triar l’operació necessària per resoldre un problema.
També poden aparèixer un esforç molt elevat per aprendre les taules de multiplicar, errors en transcriure nombres dictats o confusió amb els signes matemàtics. Un signe aïllat no permet establir un diagnòstic: n’importen la persistència, el moment de l’aprenentatge i la repercussió en la vida diària.
Comprendre el perfil de cada infant
Una avaluació completa i individualitzada recull la història personal i escolar, descriu les dificultats i explora les funcions cognitives preservades i les que necessiten suport. La informació de la família i l’escola ajuda a comprendre el context.
Acompanyar l’aprenentatge i les emocions
La valoració orienta una reeducació psicopedagògica ajustada a cada cas. També permet tenir en compte la frustració, el bloqueig o l’ansietat davant les matemàtiques, que poden influir en l’experiència de l’infant.
La coordinació entre el professional i l’escola facilita adaptar eines, estratègies i mesures metodològiques a les necessitats que es van identificant. L’objectiu és construir un suport útil per al dia a dia.